Cor endins

Mires,
remires,
cerques,...
No em trobes!
Fora em busques?

Sóc dins,
el teu cor endins!

I penso i penso...

Passejo i penso
i penso...
M'aturo i penso
i penso...
Observo i penso
i penso...
Penso i penso
i penso...
en TU!

L'Església i el terrorisme

[Nota introductòria: Sovint les declaracions de la jerarquia eclesiàstica catòlica provoquen debat mediàtic i, fins i tot, confrontacions dialèctiques amb altres sectors socials i, sobretot, polítics. Bé, aquest és el primer post d'una sèrie en què analitzarem què diu l'Església catòlica en les famoses Orientaciones morales ante la situación actual de España -instrucció pastoral feta per la Conferència Episcopal Espanyola i aprovada en assemblea plenària el 23 de novembre de 2006. La nota que tanta polèmica ha aixecat, titulada Ante las elecciones generales 2008, publicada el 30 de gener de 2008 per la Conferència Episcopal Espanyola és un resum d'aquelles Orientacions esmentades. Nosaltres llegirem el que diuen, tant les Orientaciones morales... com la nota Ante las elecciones... i farem els nostres comentaris.]


El punt 8 de la nota Ante las elecciones generales 2008 diu literalment:

"8. El terrorismo es una práctica intrínsicamente perversa, del todo incompatible con una visión moral de la vida justa y razonable. No sólo vulnera gravemente el derecho a la vida y a la libertad, sino que es muestra de la más dura intoleracia y totalitarismo (n.65). Una sociedad que quiera ser libre y justa no puede reconocer explícita ni implícitamente a una organización terrorista como representante político de ningún sector de la población, ni puede tenerla como interlocutor político (n.68)."

Aquesta darrera frase "ni puede tenerla como interlocutor político" ha creat malestar al PSOE i s'ha queixat al Vaticà perquè, precisament eclesiàstics catòlics han estat parlant amb ETA com a mediadors en el Govern Aznar. Aquesta frase pretén resumir punt núm. 68 de les Orientaciones morales ante la situación actual de España. Si llegim aquest punt de les Orientaciones ens trobem que també hi diu:

"Los eventuales contactos de la autoridad pública con los terroristas han de excluir todos los asuntos referentes a la organización política de la sociedad y ceñirse a establecer las condiciones conducentes a la desaparición de la organización terrorista, en nuestro caso, de ETA."

Més endavant encara afegeix:

"Una sociedad madura, y más si está animada por un espíritu cristiano, podría adoptar, en algunos casos, alguna medida de indulgencia que facilitara el fin de la violencia."

Si la Conferència Episcopal Espanyola:

a) reconeix com a legítim parlar amb una organització terrorista per tal d'assolir la seva desaparició,
b) si admet que es pot ser indulgent amb aquesta organització terrorista per facilitar la pau,
c) si representants mateixos de l'Església catòlica ja han fet de mediadors.

Em pregunto:

Per què la Conferència Episcopal Espanyola, per fer el resum de tot aquest article 68 de les seves Orientaciones morales, ha agafat la frase amb menys contingut moral però més contingut polític (coincideix en l'estratègia del PP d'acusar permanentment el Govern Zapatero de negociar políticament amb ETA)?

Conclusió:

La nota Ante las elecciones generales 2008 no pretén ajudar "moralment" els catòlics en les seves decisions polítiques sinó, senzillament, donar-los pistes clares de qui han de votar. De fet, en aquest cas l'Església ha donat cobertura ideològica moral als postulats polítics del PP.

Rajoy, si guanya, segur que sabrà ser agraït amb tot aquest suport rebut, no? Hi ha 3 temes candents i pendents entre Govern espanyol i Església catòlica:

1) classes de religió a l'ensenyament públic -l'Església les vol obligatòries-,

2) l'assignatura d'ètica per a ciutadans -l'Església la veu fomentadora del laicisme i relativisme existent-,

3) la partida econòmica dels Pressupostos de l'Estat dedicada a l'Església -cada cop més qüestionada-.

Rajoy podria resoldre aquests 3 temes a favor de qui ara li dóna suport. Segur que us sona allò de Es de bien nacido ser agradecido.

Epicur i la passió eròtica

Sentència Vaticana d'Epicur (341-270 a.C.):

"Si se prescinde de la contemplación, de la conversación y trato con la persona querida se desvanece toda pasión erótica."

(Recollit a Epicuro, Obras completas, Ediciones Cátedra, 2004, Col. Letras Universales Nº 221, pàg. 100)

Tinc la impressió que la societat moderna va en sentit contrari: tenim més oportunitats de contemplar, conversar i tractar companys i companyes de feina que la parella.

Epicur i la rutina

Sentència Vaticana d'Epicur (341-270 a.C.):

"Hay que liberarse de la cárcel de la rutina [...]."

(Recollit a Epicuro, Obras completas, Ediciones Cátedra, 2004, Col. Letras Universales Nº 221, pàg. 103)

No li falta raó però és tan còmode la rutina i tan difícil l'alternativa.

A propòsit de Sèneca. 10.

A propòsit de la cobdícia Sèneca ens diu, citant a Epicur:

"Si alguien cree que lo que posee no es bastante, será un miserable aunque sea el dueño del mundo."

(Séneca, Cartas morales a Lucilio, Ed. Iberia, 1986, vol. 1, Carta IX, pàg. 25)

Completament d'acord!

Poema rus: "la desfeta inevitable..."

Jo no crec en el mal invencible
però sí en la desfeta inevitable

(Són dos versos del poema "Un a l'altre els espills s'emmirallen...", del rus Ivànov, recollida a Gerard Adrover,Antologia de poesia russa, Ed. Moll, 2006, pàg. 449)

Qui creu en la desfeta inevitable està posant la llavor del mal invencible, no?

Epicur i la formació

Fragment d'una carta d'Epicur (341-270 a.C.):

"Obtendrá un preciado pago, a saber, la formación dada por mí."

(Recollit a Epicuro, Obras completas, Ediciones Cátedra, 2004, Col. Letras Universales Nº 221, pàg. 115)

Fa 2.300 anys alguns ja tenien les idees clares del que era valuós de debò!

Poema azteca: Vida fal.laç.

Vida falaz

¿Es verdad, es verdad que se vive en la tierra?
¡No para siempre aquí: un momento en la tierra!
Si es jade, se hace astillas,
si es oro, se destruye;
si es un plumaje de quetzal, se rasga.
¡No para siempre aquí: un momento en la tierra!

(Poema de Nezahualcóyotl (1401-1472): rei, poeta, legislador, matemàtic, planificador i científic azteca. Recollit a Carlos Villanes e Isabel Córdova, Literaturas de la América Precolombina, Ediciones Istmo, 1990, pàg. 115)

(Nota: el quetzal era un ocell bell i màgic dels azteques i maies. Tenia quatre plomes verdes a la cua de quasi un metre de llarg.)

Un moment a la terra? Sí, però un moment excels!

(Interessant aclariment que ens fa Airun en el seu comentari: Només un aclariment....Quetzal significa Llibertat. Ja què és l'única au en el món que al ser engabiada mor de pena. Puc dir-te que el quetzal és un ocell que ...EXISTEIX.. és un ocell amb un gran simbolisme a Guatemala ja que per a ells representa la democràcia, la llibertat i la sobirania del seu país, per aquest motiu la podem trobar a la seva moneda i a la seva bandera. Però cal dir que és un ocell en perill d'extinció. A El Salvador ja ha deixat d'existir. I són els mascles, els que tenen la cua llarga de plumes brillants. Però no així la famella.)

A propòsit de Sèneca. 9.

A propòsit de l'amor i l'amistat Sèneca ens diu:

"El amor puede definirse como una amistad enloquecida."

(Séneca, Cartas morales a Lucilio, Ed. Iberia, 1986, vol. 1, Carta IX, pàg. 23)

Només és això l'amor? Tan senzill? Em sembla que Séneca s'ha quedat curt aquí.

Poema rus: "La barca de l'amor..."

Com se sol dir, l'incident s'ha acabat.
La barca de l'amor es trencà contra la vida.

(Són dos versos d'una poesia de Maiakovski recollida a Gerard Adrover,Antologia de poesia russa, Ed. Moll, 2006, pàg. 415)

Sí, sí, la barca de l'amor es trenca molts cops contra la vida; però també s'hi trenca la barca del desamor, o no?

Epicur i l'espera divina

Epicur diu a l'obra A Pítocles:

"Me sentaré a la espera de tu ansiada y divina llegada."

(Recollit a Epicuro, Obras completas, Ediciones Cátedra, 2004, Col. Letras Universales Nº 221, pàg. 113)

I jo t'ho dic a tu, estimada meva!

El jurament del president dels Estats Units

El jurament, o promesa, del president dels Estats Units d'Amèrica, en començar el seu mandat diu literalment, segons s'especifica en l'Article II, Secció 1, de la Constitució Americana:

Versió original:
"I do solemnly swear (or affirm) that I will faithfully execute the office of President of the United States, and will to the best of my ability, preserve, protect, and defend the Constitution of the United States."

Traducció al català (de l'autor d'aquest post):
Juro (o prometo) solemnement que exerciré fidelment el càrrec de President dels Estats Units, i amb tota la meva capacitat, preservaré, protegiré i defensaré la Constitució dels Estats Units.

Per què juren defensar la Constitució? No fóra millor que juressin defensar els interessos del país? Seria més realista i, al capdavall, no és això el que esperem que facin els presidents de tots els països? Per què daurar la píndola?

Epicur i les relacions sexuals

A El banquet Epicur sentencia:

"Las relaciones sexuales jamás favorecen, y por contentos nos podemos dar si no perjudican."

(Recollit a Epicuro, Obras completas, Ediciones Cátedra, 2004, Col. Letras Universales Nº 221, pàg. 108)

Tan savis que són, o han estat, algunes persones en alguns aspectes de la vida i tan poc savis en altres. Clar que en alguns casos Epicur té tota la raó, però no es pot generalitzar. Però Epicur, si més no, actuava en coherència amb el que pensava. I això és molt meritori!

Epicur i el debat dialèctic

Sentència Vaticana d'Epicur (341-270 a.C.):

"En una disputa entre personas amantes del razonamiento gana más el que pierde, debido a que aprende más que nadie."

(Recollit a Epicuro, Obras completas, Ediciones Cátedra, 2004, Col. Letras Universales Nº 221, pàg. 104)

Sempre i quan algun d'ells reconegui que ha perdut. En els debats entre els líders polítics, que durant la campanya electoral es fan a les TV, tots guanyen, si més no cada un d'ells s'autoproclama vencedor i als seus rivals, perdedors. Conclusió: cap d'ells aprèn res dels seus rivals!

A propòsit de Sèneca. 8.

A propòsit de l'amistat Sèneca ens diu:

"El sabio, por más que se baste a sí mismo, con todo, desea tener un amigo aunque solamente sea para ejercer la amistad, a fin de que tan grande virtud no permanezca sin cultivar, y no, como dice Epicuro [...] 'por tener quien le asista en la enfermedad, quien le socorra en la prisión o en la escasez' sino por tener alguien a quien asistir en la enfermedad, a quien procurar libertar cuando se vea rodeado de enemigos."

(Séneca, Cartas morales a Lucilio, Ed. Iberia, 1986, vol. 1, Carta IX, pàg. 22)

L'amistat és generosa o no és amistat!

Poema rus: "A reveure"

El poeta rus Iessenin es va suicidar la nit del 27 de desembre de 1925 a Leningrad, abans de morir va escriure amb la seva sang aquest poema:

A reveure

A reveure, amic meu, a reveure,
tu ets aquí, estimat, dins el meu pit
aquest allunyament predestinat
ens augura encontres futurs.

A reveure, amic meu, sens mans i sens paraules,
no et posis trist ni estiguis sorrut
dins la vida el morir no és nou.
Mes el viure tampoc és més nou.

(Recollit a Gerard Adrover,Antologia de poesia russa, Ed. Moll, 2006, pàg. 553)

Tenir un amic que et diu això és un veritable tresor!

La Divina Comèdia, l'avarícia catalana i el català emprenyat

Versos de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, al Cant VIII del Paradís, versos 76-78. (Versió original)
"E si mio frate questo antivedesse,
l'avara povertà di Catalogna
già fuggeria, perché non li offendesse"

Traducció al Català de Joan F. Mira (a Dante Alighieri, Divina Comèdia, Ed. Proa, 2000)
"Si el meu germà pogués preveure això,
evitaria la pobresa avara
de Catalunya, per no rebre'n dany"

La nota a peu de pàgina núm 78, pàg. 941, feta pel traductor, ens aclareix:
La cèlebre avara povertà di Catalogna fa referència al fet que el germà de Carles, Robert d'Anjou, havia viscut un temps a Catalunya com a ostatge i, quan arribà a Nàpols com a rei, anava acompanyat de nobles i cavallers catalans que degueren fer-se famosos per la rapacitat. El rei, doncs, hauria d'apartar-se d'aquesta gent per no acabar ell mateix perjudicat. En tot cas, sembla que l'avarícia dels catalans ja començava a ser un tòpic habitual.

Recordeu que la Divina Comèdia va ser publicada a l'any 1300. No està malament, 707 anys de mala fama, eh? El català emprenyat té tants i tants motius per estar-ne, d'emprenya't, i hi ha qui creu que tot comença amb el caos rodalies-AVE. Sí, ja et fotran, ja!

A propòsit de Sèneca. 7.

A propòsit de l'adolescència Sèneca ens diu:

"En nuestros hijos rinde mayores frutos la adolescencia, pero posee más encantos la infancia."

(Séneca, Cartas morales a Lucilio, Ed. Iberia, 1986, vol. 1, Carta IX, pàg. 22)

Qui, avui dia, opinaria igual que Sèneca respecte l'adolescència? Pocs, pocs, molts pocs... l'adolescència actualment es veu com un problema. Mira que en som de cecs!

Poema azteca: Què és la poesia?

¿Qué es la poesía?

¡Lo he comprendido al fin:
oigo un canto; veo una flor:
oh, que jamás se marchiten!

(Poema probablement de Nezahualcóyotl (1401-1472): rei, poeta, legislador, matemàtic, planificador i científic azteca. Recollit a Carlos Villanes e Isabel Córdova, Literaturas de la América Precolombina, Ediciones Istmo, 1990, pàg. 114).

Sabiesa, sensibilitat, senzillesa!